("La cursa de les tres samarretes")
Finalment
he aturat el crono en
51:07
que,
si bé no ha complert amb les expectatives, sí que ha suposat una millora de 1:20 respecte al meu temps de “quan era molt més jove” (de SET anys enrere) ... i de 0:24 segons més ràpid que l’any passat.
Pues
no, no estamos tan mal.
El
dia s’ha aixecat solejat, molt calorós. I per acabar d’adobar-ho, quan ja
estaven al calaix de sortida, aquesta s’ha anat aplaçant, aplaçant... I nosaltres
allà, aturats a ple sol. Finalment hem engegat a córrer a les 09:42 en lloc de a les 09:00 com estava previst (pel que es
veu, faltava per arribar el metge, que igual s’ha adormit).
Segons
el Sr. Garmin, els meus ritmes de
cursa han estat de:
4:49 – 4:50 – 4:49 – 5:01 – 4:55...
primers 5 km (24:24)
5:10 - 5:22 – 5:15 – 5:24 – 4:59...
segons 5 km (26:11... o sigui, 1:47 més lent).
El tram del km. 8
al 9 se m’ha fet etern!
“El mestre”, en Domingo
Catalán, no
només ha corregut avui la cursa, sinó que l’ha acabada en 1:00:25. Brutal.
Avui,
a la cursa, hi ha anat també la bona gent d’EGOÍSMO POSITIVO.
I,
com sempre, he estat rodejat de molts i bons amics. Com l’Albert Navarro de “APRENEM”,
de http://www.associacioaprenem.org/
dels quals ja tinc la seva samarreta solidària.
I molt content de tornar a trovar a Montse Gómez (voluntària ja a Barcelona 92) a prop d'un dels avituallaments d'avui (espero veure't ben aviat altra cop "on fire"!)
(primera "tanda" de fotos):
