Tempus fugit...

Tempus fugit...

.

.

domingo, 27 de noviembre de 2016

¿ UNA "JEAN BOUIN" AMB UN OBJECTIU DE 46 MINUTS LLARGS ? ...i tant llargs que han estat !!

En Joan, l'Alberto, l'Isra, i la Natàlia hem representat avui a Tribanda a la 93ª Jean Bouin

Jo ja no entenc rés. Bé, sí, ho entenc... però m’emprenya.
Avui he corregut bé, molt bé, amb molt bones sensacions, ràpid. Anava còmode, a ritme, gaire bé clavant els bons i encertats consells d’en www.blogmaldito.com (que, per cert, es mou més durant les curses que el Chiquito de la Calzada explicant un acudit)Però, tot i aguantar bé el ritme durant el meu pas pel PP (Puto Paral·lel), el darrer kilòmetre cara amunt pels carrers Lleida i Maria Montessori m’ha fos (sense oblidar que abans hem fet el “falso llano” del carrer Tamarit i el seu “repechoncito” final abans d’encarar el carrer Lleida). I això que com he dit, el ritme, les sensacions, fins aleshores eren bones.

El meu Garmin dixit:

-          4:22, 4:31, 4:39, 4:30, 4:31  (22:33 al pas pel km 5... / 23:14 segons Championchip).
-          4:46, 5:01, 5:11, 5:12, 5:13   per acabar fent avui un temps final de:

49:06

...que és un temps força “fluixot”, si tenim en compte tant el meu temps de 2015 com la meva història en aquesta cursa, una mica "xiclet-elàstic" pel que fa al temps d'un any a l'altre:

2008....                 47:58       1ª
2009....                 49:08       5ª         +1'10’’
2010....                 48:04       2ª         -1’04’’’
2012....                 51:49       6ª         +3’45``
2015....                 48:13       3ª         -3’36’’
2016....                 49:06       4ª         +53’’ (...i a  1’08’’ de la meva MMP en aquesta prova).
  
Però ha estat un matí, com sempre, envoltat d’un bon grapat d’amics i coneguts en una cursa mítica per a la ciutat de Barcelona, amb foto de grup amb els companys de Tribanda, foto de grup amb els companys d’Adidas runners Barcelona, foto de grup amb la bona gent de “El diario de Sofia y Sonia” (la vida que hi ha en els ulls d’aquestes dues petites em tenen “atrapat”)... i molts i molts: 
- “Ei, hola, cóm estàs... cóm va això... què, avui què ?
de molts amics i coneguts en creuar-nos al arribar, en anar cap el guarda-roba, en escalfar, dins del calaix... i és que, com dic sempre, el millor de les curses és la gent, la germanor, la camaraderia, els amics, els coneguts que t’hi trobes, els que vas fent.

La propera setmana, si Susanna Ballester es recupera d’unes molèsties al peu, repetiré amb ella de “llebre” a la mateixa cursa del 2013, ara anomenada “Cursa de Sant Martí” (abans “Cursa del Clot”). I si no es recupera (que espero, confio i desitjo per ella que sí), ho intentaré sol: anar a pel 46:30.  Perquè, recordeu, cal tenir sempre un objectiu en sortir a córrer, ja sigui qualitatiu, quantitatiu o ambdós; i aquest tornarà a ser el meu diumenge, tot i que -com avui- en el kilòmetre 9 hi ha un petit “Tourmalet” en haver de pujar pel carrer Independència (pujada, encara una mica més llarga, que també farem durant el final del primer kilòmetre i la primera meitat del segon).
Això no para !



Arantxa... a lo seu: 14ª en la general i 1ª de la categoría

... and the winer is: Carles Castillejo




  



... pròxima parada, diumenge vinent:


I divendres passat, el sopar dels CORRESOLIDARIS...  bona gent !







viernes, 25 de noviembre de 2016

EL DOMINGO TOCA UNA DE MÍTICA


Sí, porque celebrar 93 ediciones de una cursa no está -ni estará- al alcance de muchos.


La JEAN BOUIN es para mí, además, una cursa muy especial.


Porque fue en noviembre de 2008, en esta mítica carrera, cuando -por vez primera- no vi “lo puto cinc” en la pantalla del crono, que se detuvo esa fría mañana de otoño en unos maravillosos 47:58 Y es que, después de haber corrido ya cinco cursas desde mi debut en Nassos 2007, mis tiempos anteriores de “primerizo” habían sido de 54:22, 50:48, 52:44, 51:31 y 51:34 (… siempre con “lo puto cinc” a la izquierda). Y aquel no puto cinc lo celebré como tocaba con mis compañeros de entonces, los que me iniciaron en esto del correr  (con algunos de ellos -Pau, Albert B. i Xavi C.- acabamos formando parte del embrión inicial del equipo Tribanda).






Y no solo eso, sino que esos 47:58 se mantuvieron como mi MMP en 10 km durante 5 años (lo que dice bien poco de mi evolución como corredor) hasta que en 2013, también en otro mes de noviembre, y bajo la luvia, la generosa Susanna Ballester me hizo de liebre en la entonces llamada “Cursa del Clot” y logré arañarle 8 segundos (47:50) marca que no he logrado rebajar sino hasta mayo de este 2016.

Y para la edición del domingo, todo y lo duro -para mí- del último kilómetro, el objetivo no será otro que intentar parar el crono en un 46... aunque sea un 46 alto.






Porque yo, entrenar, no entreno... pero en cambio me gustan las cursas:

Año y cursas por año:

2008-8     2009-15     2010-17     2011-11     2012-16     2013-25     
2014-17     2015-18     2016-34 (hasta ahora)

domingo, 20 de noviembre de 2016

CROS POPULAR DE SANTS... LA CURSA DEL MEU BARRI


Jo vaig nèixer, literalment, i vaig viure al barri de Sants fins els 28 anys. Per tant, el Cross  Popular de Sants és "la cursa del meu barri"
L'he correguda el 2008 (51:34), 2009 (49:08), 2011 (50:05), 2013 (51:45), 2015 (48:23)... I avui.
Una gran matinal, envoltat d’amics i corrent com a Tribanda, però enfundat avui amb la samarreta dels companys de CORRESOLIDARIS  (per tractar de donar una mica de visibilitat a les oblidades malalties minoritàries).






















I avui, al Cros Popular de Sants, els meus temps de pas per quilòmetre han estat:

5:08,  4:32,  4:38,  4:52,  4:28,  4:41,  4:52,  4:54,  4:52  i  4:48…  per un molt bon temps final (per a mi) de
  ...  47:42  ...  

Jo crec què aquest és el “secret” de la meva millora de temps: el poder aguantar un ritme una mica més alt que abans de mitja per quilòmetre (sempre parlant al meu nivell) durant molta més estona, sense “deixar-me anar” en cap moment.

Abans d'avui, només he corregut 3 cops més ràpid que avui, i sempre en aquest 2016:

·         47:07  DIR maig 2016   
·         47:19  SANSI MATARÓ gener 2016   
·         47:38  SANT ANTONI gener 2016   

I també crec que, si no hagués estat pel lentííííísim primer quilòmetre d’avui (he sortit des de molt enrere, i amb molta gent pel davant per anar “sortejant”) el meu temps d’avui s’hagués pogut apropar als 47:10/47:12, molt a prop de la meva MMP. Mai ho sabrem.








CROS POPULAR DE SANTS... LA CURSA DEL MEU BARRI


Jo vaig nèixer, literalment, i vaig viure al barri de Sants fins els 28 anys. Per tant, el Cross  Popular de Sants és "la cursa del meu barri"
L'he correguda el 2008 (51:34), 2009 (49:08), 2011 (50:05), 2013 (51:45), 2015 (48:23)... I avui.
Una gran matinal, envoltat d’amics i corrent com a Tribanda, però enfundat avui amb la samarreta dels companys de CORRESOLIDARIS  (per tractar de donar una mica de visibilitat a les oblidades malalties minoritàries).






















I avui, al Cros Popular de Sants, els meus temps de pas per quilòmetre han estat:

5:08,  4:32,  4:38,  4:52,  4:28,  4:41,  4:52,  4:54,  4:52  i  4:48…  per un molt bon temps final (per a mi) de
  ...  47:42  ...  

Jo crec què aquest és el “secret” de la meva millora de temps: el poder aguantar un ritme una mica més alt que abans de mitja per quilòmetre (sempre parlant al meu nivell) durant molta més estona, sense “deixar-me anar” en cap moment.

Abans d'avui, només he corregut 3 cops més ràpid que avui, i sempre en aquest 2016:

·         47:07  DIR maig 2016   
·         47:19  SANSI MATARÓ gener 2016   
·         47:38  SANT ANTONI gener 2016   

I també crec que, si no hagués estat pel lentííííísim primer quilòmetre d’avui (he sortit des de molt enrere, i amb molta gent pel davant per anar “sortejant”) el meu temps d’avui s’hagués pogut apropar als 47:10/47:12, molt a prop de la meva MMP. Mai ho sabrem.








lunes, 14 de noviembre de 2016

BEHOBIA-SAN SEBASTIAN EN FOTOS...

A punto de caer el km 19.... (foto David Patan)

Más de lo mismo, pero del revés....


Reencuentro casi 40 años después...

La "doble G": Gabri y Gustavo....

Rocío, nuestra guapa, simpática e inesperada reportera en la línea de salida de Behobia (... y en 1:33 que paró su crono!) 

El ganador de la carrera (...el de la izquierda)

Fer... el perfecto anfitrión !

Imprescindibles Cote's

Chicarrones del norte en el norte: Luis y Arkaitz

¡ Menuda es Jackeline...! (hasta de
puntillas). ¡Pero qué grande es!

Voluntaris BNC (1)

Voluntaris BCN (2)

Voluntaris BCN (3)















¡Hasta el próximo año...!