Benito Ojeda, un gran referent (... i al costat, una mala còpia) |
07 noviembre 2016
06 noviembre 2016
DUES HISTÒRIES AVUI A LA MITJA MARATÓ DEL PRAT
Una de particular, i un altre de grup.
Però comencem per la història de grup:
- Cómo se te queda el cuerpo després de compartir una cursa, sencera o no, amb la bona gent d’EGOÍSMO POSITIVO !!
Avui no tenia del tot previst el fer-ho. Però he agafat la samarreta.
I després d’acabar -una mica emprenyat- la meva Cursa de 5 km prèvia a la
Mitja Marató del Prat, m’he posat la samarreta i me n’he anat caminant (3,5 km) des del pavelló i fins el km. 17,5 de la Mitja, aprofitant per anar animant els corredors -coneguts molts ells- amb els qui m'anava creuant.
La meva intenció era
anar-me'n fins el km. 16 i fer els darrers 5 km. amb ells. Però al km. 17,5 ja els he vist,
a punt d’enfilar ells cap el pont (per ells ja era el km. 12); així que sense pensar-m'ho
gaire, m’hi he afegit i he acabat completant els darrers 9 km tirant altra cop de la
cadira d’en Donovan (avui el seu germà Dorian hi era a la linea de sortida, però no hi
corria). A estones, un company d’Egoísmo i en Manel Olivares m’han anat rellevant fins a
creuar meta. I un cop allà, l’esclat d’alegria, d’emocions i de llàgrimes que
ja coneixia de La Cursa de La Mercè. El temps que he/hem fet és el de menys, encara que la mitja ha sortit d’uns molts bons 5:46
És molt gran tot el que fan aquesta
gent d'EGOÍSMO POSITIVO!. Heu de provar-ho.
En homes, pel darrera de Carlos Castillejo (1:09:59) i
de Nacho Cáceres (1:10:00) -1 segon
només entre ells dos- ha entrat "el nostre" Benito Ojeda (1:11:33).
Grande. També hi havia un Tribanda corrent-la, l’Isra -que sortia de lesió- i que
l’ha acabat en 1:34:22, en el lloc 199 (d’entre els 834 arribats a meta).
I ara, anem per la meva cursa de 5 km
Ha estat una mica... "¡chof!".
L’objectiu era poder fer 22:58, per baixar la MMP (de 23:05) en set segons i quedar-me en sub23 en 5 km.
Doncs ni de conya: he aturat el crono en
L’objectiu era poder fer 22:58, per baixar la MMP (de 23:05) en set segons i quedar-me en sub23 en 5 km.
Doncs ni de conya: he aturat el crono en
23:14
a 9 segons de la meva MMP (...però que no deixa de ser la meva 4ª MMP a la
distància).
Bones sensacions, bon ritme... una
cursa lluitada.
Posició 102 (86é d’homes) d’entre els 325 arribats a meta, amb uns parcials de:
Posició 102 (86é d’homes) d’entre els 325 arribats a meta, amb uns parcials de:
4:20 – 4:30 – 4:42 – 4:38 – 4:38 (últims 100 metres a 3:40)
Vaig renuciar a tenir "llebre", però a poc de començar a córrer, se m’ha posat al costat en
Miguelito-CEME i m’ha dit:
-“Què vols fer avui?”
Jo no li he dit el temps final que volia fer, sinó:
-“Intentar anar a 4:30”
(per tal de forçar una mica i intentar, fins i tot, acabar-la en 22:30).
I hem anat fent... fins arribar a meta, esprintant però una mica decebut, la veritat.
I hem anat fent... fins arribar a meta, esprintant però una mica decebut, la veritat.
Total que avui, entre una cosa i l'altre, he fet finalment: 5km + 3,5km + 9km (17,5 km).
Propera parada: Behobia / Sant Sebastià el cap de setmana 12-13. Però abans, aquest dimecres, un bon grapat de TRIBANDA ens acompanyaran al entrenament de LOS MIÉRCOLES SON DOMINGO (LMSD)
Ah! i felicitar a tots els “Hombres/mujeres del
tiempo”, perquè l’han clavat ! (tenia que ploure com per acollonir el mateix
Noé... i mira tu quin dia ens ha fet).
La Marta i l’Andrea, mentrestant,
feien “La Cursa de la Dona” (elles... i prop de
29.000 corredores més: tot un gran espectacle de color rosa). També hi han corregut algunes de "Les tortugues" de LMSD.
Avui han fet un reconeixement públic "al voluntariat" en la persona de l'entranyable "Polo", que està per tot arreu sempre... |
03 noviembre 2016
AUMENTANDO LA VELOCIDAD DE CRUCERO...
Ayer, al llegar a casa y descargar del Garmin del nuevamente multitudinario entreno de LOS MIÉRCOLES SON DOMINGO, aluciné al ver mis tiempos, qué queréis que os diga...
Y es que, ante la posible perspectiva de encontrarnos cerrada “nuestra” Pl. Europa, volvimos de nuevo a Can Batlló, donde hicimos el típico entreno para
ganar velocidad ("El fartlek y la
madre que lo parió"); propuse introducir un cambio de sentido
en el circuito, cosa que -aparte de variar la rutina- hizo mucho más visibles los pilones metálicos (...también llamados “revientapelotascomotedespistes”).
Pues
bien, se sé si fue por este cambio de sentido, pero el caso es que las
11 series de 1 minuto c/u, con un minuto al trote entre una y otra, me salieron unos ritmos medios de:
· 4:09 en el primer kilómetro
· 4:04 el segundo kilómetro
· ... y
de 3:47 los últimos 740 metros.
(yo hice 11 series en lugar de 12, porque me salté la 7ª)
¡En serio... yo es que alucino conmigo mismo!.
Porque es que, además, todo esto no es fruto de un duro, intenso y
constante entrenamiento, no; porque lo que es salir a correr, a entrenar, solo lo
hago un día a la semana (los miércoles con mi gente de LMSD) aunque, eso sí,
compito casi cada domingo. Mi cuerpo no da para mucho más (… y entrenar me abuuuuurre
soberanamente).
Pero todo esto es siempre hablando de "a
mi nivel"; y es que a mis casi 60 tacos, nunca antes había tenido la “velocidad de crucero”, y la resistencia
en mantenerla, que tengo ahora; y reitero lo de “a mi nivel” porque, por ejemplo (todo y lo orgulloso que estoy de mi progresión) Carles
Montllor Vegas, el ganador el pasado martes de la dura Cursa de l'Amistat y que ayer nos acompañaba en el entreno, me pasaba como una locomotora del AVE, una y
otra vez, a casi cada dos vueltas; pero es que Carles -y otros muchos de los compañeros
de LMSD- juegan en otra liga...
Ante este panorama, el domingo en la Cursa de 5 km. del El Prat, buscaré
los
22:57
para mejorar mi MMP (de la Cursa de Mercabarna, 23:07) en
unos mágicos 10 segundos menos (o sea, correr a una media de 2 seg. menos por
kilómetro que entonces) y colocar así la nueva MMP en un nunca antes imaginado, ni soñado, sub-23.
Pero con la tranquilidad más absoluta si ese tiempo no llega.
Y no, no me digáis que corra y que disfrute, que no mire el crono (...porque
ya ni lo miro mientras corro, porque "sin las gafas de serca no veo
ná”): yo ya disfruto corriendo; pero es que siempre me pongo unos objetivos
antes de cada cursa; para motivarme, no para reventarme. Lo necesito. Del tiempo final que he hecho solo me entero una vez cruzada la alfombra de meta y ya parado (y, la mayoría de las veces, preguntándole al de al lado: ¿qué pone?).
Yo corro por sensaciones y éstas, últimamente, son buenas.
Y el siguiente domingo, el 13... Behobia/San Sebastián en la que será mi cuarta participación.
Objetivo: acabarla dignamente.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)