Al final ahir, per problemes de feina, Laura no va poder venir a córrer una estoneta amb mi tal i com havíem planejat: però ja abans, per la tarda, jo ja havia quedat amb Hasna Bahom (mentre anàvem plegats fins el metro, després de prendre un gelat a Gelateria Giovanni de la Plaça del Pi) que en lloc d'anar a Montjuic "a fer el Castell" (com havíem previst Laura i jo) aniríem a Can Mercader a fer-li companyia, avui que a ella li tocaven sèries.
Evidentment no vaig poder fer les sèries al costat de Hasna per raons més que obvies. El que vaig fer va ser, en arribar, fer-li vídeos i fotos; després vaig començar amb un escalfament de 1,2 km. per acabar acompanyant a Fina Ortuño a fer la part final de les seves sèries (1,800 km, en quatre sèries de 600, 500, 400 i 300, en les que vaig anar bastant per sobre del que són “els meus ritmes habituals”-que és del que es tracta, quan fas sèries- ritmes semblants als de dimarts; va estar curt, però bé. Cansadot, però bé. I a ella li va ajudar el fet de no acabar de fer-les sola.
Però la millor notícia és el retorn de Hasna.
Ben tornada, amiga... i recorda el que t’he dit.
